DEDICATORIA

Este blog está dedicado a los padres que se pasan horas y horas ante el televisor, mientras sus hijos pasan horas y horas ante la consola, y también está dedicado a los maestros que van al trabajo como quien va a la oficina, como una rutina más de su vida, que han perdido el afán de aprender (¿lo tuvieron alguna vez?) y por ello son incapaces de transmitir el más mínimo entusiasmo por los misterios del mundo a sus desafortunados alumnos.

lunes, 1 de octubre de 2012

COPIAR DESPRÉS DE LLEGIR

Sóc professora de filosofia i tinc dos fills, un a la primària i l'altre ha començat aquest curs el primEr d'ESO. Quan als anys 80 vaig fer 3r de BUP, l'equivalent a l'actual 1r de batxillerat, vaig entrar en contacte per primera vegada amb aquesta matèria tan especial que és la filosofia. Puc dir que la vaig odiar des del primer dia. La professora que vaig tenir ens dictava cada sessió el que havíem d'aprendre, i després, a l'examen, havíem de repetir tot exactament igual, amb punts i comes. Encara conservo els apunts que em vaig passar a màquina, per poder llegir-los millor i memoritzar-los. No recordo haver après gaire cosa, llevat que la filosofia era un veritable rotllo; recordo el rostre d'aquella Rotenmeier, però no el seu nom. El curs següent, la història de la filosofia la donava el professor Raga, i va ser tot un canvi; aquell ésser petit i de veu fluixa t'explicava les coses com una novel·la, sense llibre de text, només els textos dels autors que havíem d'estudiar i un llibre recomanat, una de les millors introduccions a la filosofia que he llegit, la Breve historia de la filosofia, de Justus Hartnack. Resultat: vaig estudiar filosofia.

Tot això que he explicat té un propòsit: han passat els anys i sembla que no ha canviat gaire la cosa, encara hi ha professors que pensen que els alumnes aprenen copiant i repetint els continguts del llibre. No és només la precària dependència del llibre, sinó el fet de duplicar els continguts en comptes de explicar-los i fer-los servir de punt de partida per ampliar l'horitzó, la perspectiva, convidar a la participació, a l'aportació, a pensar noves idees, etc. És el cas de la professora de tecnologia del meu fill gran, que acaba de demanar a la classe la còpia a la llibreta de gairebé tot el tema 1 del llibre, a més dels exercicis que fan preguntes relatives al contingut del tema, és a dir, que per respondre-les només cal buscar al llibre, mai més enllà del llibre. Merda de llibre.


No sé què he de fer, senyors del blog que reben aquestes informacions, no sé què en diran, quan comentin aquesta carta. Jo estic per demanar de parlar amb el director de l'institut, o amb algun inspector, però em temo que la competència didàctica de tots dos serà fins i tot inferior a la de la professora.

Jo hem pregunto quina és la intencionalitat d'aquest mètode, vull dir la intencionalitat oculta, aquella que no surt a les programacions ni en els objectius generals ni en els terminals, que ja estic fins als ovaris d'aquestes merdes. Tothom va a la seva, copia les programacions i després fa el que vol a la classe, de vegades sense saber ben bé on volen anar. Què intentem que aprenguin els nostres alumnes si els fem copiar el llibre a la llibreta? No ho sé. Tal vegada que facin el mateix que nosaltres, copiar les programacions, copiar als nostres companys? Copiar és la negació de pensar, d'idear, de crear, d'innovar. És això, sembla que volem aturar les coses on eren fa trenta anys, quan em feien aprendre filosofia com a l'escola medieval. I ja sabem què passava a l'Edat Mitjana: que ningú sabia res que no hagués estat dit a l'Antiguitat clàssica.

Una mare cabrejada


1 comentario:

  1. Fer copiar tot un tema és una forma de castigar. Hauríem de conèixer el context d'aquesta conducta autoritària. Però si el que em temo és que és una proposta didàctica, doncs un altre fòssil vivent de l'antiga pedagogia. A aquest pas, anar a escola serà com anar al Parc Juràsic, però a pèl, sense armes que defensar-se. Més que una aventura, és un apocalipsi. Benaventurats els pobres d'esperit, perquè ells seran els únics supervivents del nostre sistema educatiu.
    August Mann

    ResponderEliminar