Durant una de les meves estades en un institut, vaig haver de començar el tema de la introducció a la sociologia, en primer de batxillerat. Per això vaig passar un petit qüestionari als alumnes, per tal de conèixer què en sabien, del tema.
Entre les preguntes del qüestionari hi havia la típica: coneixes algun sociòleg? I les respostes varen ser també les típiques: Marx, Weber, Pareto (fins aquí, respostes de llibre); a més de "el senyor del pa Bimbo" (és una resposta de tele, referint-se a l'Eduard Punset). Finalment, una resposta inesperada: Bronislaw Malinowski.
Aquesta resposta no és de llibre. La noia que la va donar havia pres un camí divergent, sabia alguna cosa més, havia explorat pel seu compte. Certament, Malinowski no és sociòleg, sinó uns dels fundadors de l'antropologia cultural, però això es troba massa a prop de la sociologia perquè una noia de primer de batxillerat pugui entendre la diferència.
He de dir que no em va sorprendre que fos ella qui mostrés aquesta capacitat divergent. Es tracta d'una noia tímida, discreta i callada, que no sembla encaixar bé en la classe (una classe molt simpàtica, divertida i sociable); una noia que alguns professors m'havien descrit com a "rarita", amb una fosca història familiar, una noia de la qual no s'esperava gran cosa. Ella mateixa és un exemple de divergència.
El pensament divergent gairebé sempre passa desapercebut, en poques ocasions és reconegut ni valorat adequadament, malgrat tenir-lo al davant.
Per a mi, aquesta noia poc expressiva s'havia expressat força bé quan va donar la seva resposta: Bronislaw Malinowski, escrit així, correctament (hagués estat molt fàcil ficar una y en comptes de la i final de Malinowski). Aquesta noia és un exemple de pensament divergent amagat, submergit en el magma de la classe.
Malauradament no vaig tenir temps d'arribar més lluny. Pocs dies després vaig haver d'acomiadar-me d'aquell lloc i aquells joves tan simpàtics. No sé si el professor titular, a qui vaig substituir durant un mes, es fixaria en aquella manifestació de divergència. Tot dependria de la seva capacitat d'anar més enllà del llibre, més enllà de la previsió on tothom convergeix, més enllà dels límits mentals que els professors ens posem i que de vegades no ens deixen veure l'horitzó de possibilitats dels nostres alumnes.
Héloïse La Nouvelle
Para muestra de pensamiento divergente lo que piensan los niños y los profesores de la escuela. A los primeros no les gusta ir porque no conectan con los profesores. Y a los segundos tampoco les gusta ir porque tampoco conectan con sus alumnos. La diferencia radica en que mientras los profesores no conocen a sus alumnos, éstos, en cambio, conocen hasta el aburrimiento a sus profesores.
ResponderEliminar