AIXÍ ESTÀ EL PATI

M'ha arribat a través d'uns amics una nota que van rebre d'una delegada de curs, en representació de l'AMPA, en la qual es comenta la greu situació que estan vivint els alumnes de tercer de primària del centre públic Costa i Llobera. Paga la pena llegir-la amb atenció:

L'ANGLÈS a tercer.

Com sabeu, la mestra que actualment dóna anglès als nostres fills és substituta i té una manera de donar les classes que difereix del tarannà del Costa. Des de l'escola ens han volgut transmetre la seva coneixença de la situació i que estan alerta amb el tema, a la vegada ens han demanat confiança amb la professora que aviat s'incorporarà com a titular. 

L’equip docent de tercer, així com la coordinadora d'anglès han parlat amb la mestra explicant-li la manera com s'entén l'educació al Costa, però sembla que les diverses reunions no han canviat la situació. L’escola, sabedora del problema, treballa en el sentit de donar confiança als infants per a que expliquin el seu malestar, a la vegada que se'ls fa saber que aviat vindrà una nova mestra amb una manera d'ensenyar més semblant a la que ells estan acostumats. 

Ens demanen que ajudem a tranquil·litzar als infants, que potser es troben preocupats o intranquils amb aquest aprenentatge.

En poques paraules es diu que una mestra sense cap empatia cap als alumnes, amb actituds autoritàries, està generant un enorme estrès als seus alumnes que impedeix el seu normal aprenentatge de la matèria impartida, sense que la direcció del col·legi ni l'AMPA facin res sobre aquest tema malgrat les reiterades queixes dels pares. Pel que sembla l'única solució és esperar que la mestra interina acabi la seva substitució. 

Estem davant d'un cas de fracàs escolar, però aquesta vegada de l'administració educativa, presonera en el seu propi parany de la normativa educativa. Mentre no mosseguis als alumnes pots fer els majors disbarats pedagògics que al no infringir cap llei o norma tot és vàlid en entrar en el terreny de la subjectivitat. 

I també és un fracàs de l'equip directiu, impotent de trobar una solució al problema que es viu en les classes d'anglès amb la inefable professora. Em ric de l'autonomia de centre, quina aixecada de camisa.

Però el que considero més greu és la vergonyosa complicitat de l'AMPA, que es resigna a la imposició d'uns fets sense qüestionar res ni traslladar el conflicte a les autoritats educatives i a l'opinió pública, una actuació que només es pot explicar bé per covardia o bé per mantenir el seu status quo en la comunitat escolar.

Mentre succeeixin fets com l'aquí exposat, on els principals afectats, nens i nenes de 8 i 9 anys, estan desemparats, indefensos, sent víctimes d'una mestra sense la menor aptitud pedagògica, l'educació pública continuarà desacreditada davant les famílies i les legítimes causes dels docents de l'escola pública no despertaran cap simpatia ni mobilitzaran al seu favor al conjunt de la societat.

August Mann